Tenen orígens en la rebosteria àrab, sobre tot per l’ús de masses fines i farcits dolços.

El moniato va aplegar a la Península després el contacte amb Amèrica, i amb el temps es va integrar en receptes locals.

En València es va convertir en un farcit estrella

FARCIT DE MONIATO

1kg. de moniato pelat

½ kg. de sucre

Ratlladura de llimona

Canyella

MASSA

1 got de sucre

1 got d’anís sec o dolç

1 got d’oli

Farina

1 paperet de llimonada

Es bullen els moniatos amb la pell i, quan són tous, els pelem i al foc els barregem amb el sucre, la ratlladura de llimona i la canyella fins a aconseguir una pasta.

És important coure-ho a foc lent durant aproximadament mitja hora fins a obtenir una melmelada.

Quan comenci a agafar color, ho retirem del foc.

És important preparar el farcit uns dies abans.

En un recipient posem el sucre, l’anís i l’oli a escalfar i, un cop calent, hi anem afegint la farina amb la llimonada fins a aconseguir una massa uniforme.

Damunt d’un paper d’oli es fan unes coques petites i hi posem una cullerada de moniato al centre; després es tapa com si fos una mitja lluna. És opcional pintar-les amb ou i empolvorar-les per sobre amb sucre i canyella.

Amb el forn preescalfat a 160 °C, les deixem uns 20 minuts o fins que estiguin daurades.